Ateneu Gabriel Buades

Article sortit al DdB de dijous 13 d'abril L'aposta del 2007 D'ençà que les eleccions del 2003 significaren el final del Pacte de Progrés -si més no, de la seva primera edició-, tots els partits que en formaren part han viscut algun debat intern sobre l'estratègia més adequada per situar-se en condicions de tornar a vèncer el PP i reconstruir una nova majoria nacionalista i progressista. Com no podia ser d'altra manera, la possibilitat d'establir acords preelectorals entre distintes forces polítiques ha aparegut amb força en aquests debats. Havent constatat l'elevat grau de coincidència programàtica i d'acció política que existeix entre els partits que poden representar l'alternativa al PP, un dels arguments més reiterats pels partidaris d'aquests acords és que, per molt que aquests partits manifestin la seva disposició a col·laborar, si tots es presenten a les eleccions per separat provocaran una dispersió del vot nacionalista i progressista que dificultarà uns bons resultats. A partir d'aquí, la conveniència d'articular un «tercer espai» que trenqui el bipartidisme PP-PSOE ha donat lloc a diverses propostes. Som dels qui pensen que ni un acord exclusiu de forces nacionalistes, ni tampoc un simple pacte de forces d'esquerres, podria convertir-se en aquest tercer espai. Ni el nacionalisme ni l'esquerra, per separat, poden representar a Mallorca, avui per avui, un espai sociopolític prou ample i significatiu per convertir-se en una força capaç de trencar el bipartidisme i sumar sensibilitats alhora diverses i complementàries. En conseqüència, pens que cal obrir al màxim aquest tercer espai i fer possible la confluència de sectors nacionalistes i progressistes. Però no només, ni sobretot, per sumar més vots -no es tracta d'oportunisme electoralista-, sinó perquè estic convençut que l'actual distribució de sigles no es correspon exactament amb la segmentació «natural» de la societat mallorquina. Hi ha molta gent que no és ni d'un ni d'altre partit, i a la qual li suposa un problema haver de triar entre diverses opcions que li són relativament afins. És tota aquella gent per a la qual l'objectiu prioritari és «salvar Mallorca», ara que encara hi som a temps. La gent que anhela un canvi de rumb substancial en la política illenca cap a una orientació més social, més respectuosa amb el medi ambient, que defensi la llengua catalana i la cultura del país, que aposti per una economia productiva i diversificada i no per un creixement artificiós basat en la construcció desenfrenada, i que reprengui amb ambició i convicció l'aprofundiment de l'autogovern. La gent que al llarg dels darrers anys ha participat, d'una o altra manera, en les diverses campanyes i mobilitzacions organitzades des de la societat civil per oposar-se activament als projectes més agressius del PP en matèria nacional, ambiental i social. Doncs bé: hem de reconèixer que no hi ha cap partit que es pugui atribuir amb exclusivitat la representació d'aquests sectors socials. De fet, si un partit intentàs en aquests moments capitalitzar en exclusiva la feina i l'esforç d'aquests sectors socials seria, justament, qualificat d'oportunista. Els partits polítics no són propietat dels seus militants. Es deuen a la societat a la qual serveixen. Si més no, als sectors socials que representen. I en aquests moments, la gent convençuda que qualsevol escenari polític positiu de futur passa per treure el PP de les institucions autonòmiques, reclama un exercici de responsabilitat i generositat als partits que ho poden aconseguir. És l'hora de prendre decisions, d'arriscar posicions i jugar fort, de renunciar al patriotisme de partit en benefici del país, d'apostar per una operació ambiciosa de regeneració democràtica que doni resposta a les ànsies d'un nombre incomptable de mallorquines i mallorquins que aspiren a un canvi polític real i profund. Perquè el que està en joc no és la continuïtat d'unes sigles, sinó la supervivència d'un país. Miquel A. Maria. Professor

Excel·lent report -ple de seny i lucidesa- de Sebastià Alzamora, a l'Avui de dilluns, 17 d’abril ___________________________________________ Les Illes Un mapa polític fragmentat L'esquerra de les Balears busca bloc a la gallega DEBAT · Es prepara la presentació d'una proposta per crear una plataforma de forces nacionalistes i d'esquerres amb vista al pròxim congrés del PSM GALÍCIA · Es pren com a referència el BNG i es pretén evitar el bipartidisme entre populars i PSIB Sebastià Alzamora Alguna cosa es mou dins l'esquerra de les Illes Balears, i tot sembla indicar que ja n'era hora. Al proper congrés dels nacionalistes d'esquerra PSM-Entesa Nacionalista (el divuitè), que tindrà lloc els dies 27 i 28 de maig, es presentarà la candidatura de Biel Barceló -antic regidor a l'oposició a l'Ajuntament de Palma-, que competirà amb la de Jaume Sansó -alcalde de Vilafranca de Bonany i actual president del partit- per la secretaria general del partit. Com a principal novetat proposarà la creació d'una nova plataforma electoral: un bloc de forces progressistes i nacionalistes que agrupi l'escampadissa de partits existents en els diversos àmbits d'aquest front ideològic amb l'objectiu de sumar actius per tal de garantir una major pluralitat al Parlament balear. En la present legislatura els partits d'esquerra i nacionalistes, és a dir, PSM-EN, EU-V (que agrupa Esquerra Unida i Els Verds) i Unió Mallorquina, només sumen 10 dels 59 escons del Parlament balear -xifra a la qual ERC no aporta cap diputat-, enfront dels 19 diputats del PSIB-PSOE i dels 30 escons que ocupa el partit actualment governant, el PP. Caiguda del Pacte de Progrés Després dels comicis autonòmics de 2003, que van significar la caiguda del Pacte de Progrés i l'inesperat retorn del PP de Jaume Matas al capdavant del Govern Balear, l'esquerra illenca ha passat la present legislatura sumida en una profunda moral de derrota, que s'ha substanciat en un escenari de divisió, fragmentació, atomització, balcanització i, en definitiva, de recerca de culpables als quals carregar la responsabilitat de la desfeta, amb el corresponent i constant intercanvi de retrets i sospites entre les diverses formacions i a dins de cadascuna d'elles. Res de nou sota el sol de les esquerres de tot arreu, però que ha tingut com a conseqüència l'absència d'una oposició mínimament articulada a la tasca de govern del gabinet de Jaume Matas, que ha sabut aprofitar òptimament la situació per actuar amb menys complexos que mai i per imputar tota casta de problemes i mancances al compte de la invariablement nefasta herència del Pacte. El PSM-EN ha estat potser el partit de l'anterior govern que més dolorosament ha acusat aquesta deriva. Dividit en dos corrents -l'oficialista i el renovador- des de l'anterior congrés, celebrat el 2004, la crisi interna es va tancar oficialment amb la designació del renovador Mateu Crespí com a candidat a les pròximes eleccions del 2007, com a resultat d'unes primàries celebrades al gener en què el seu nom es va imposar al de Nanda Ramon per un marge molt ajustat. En aquest context, la presentació de la candidatura de Biel Barceló -procedent de la facció oficialista- a la secretaria general, amb una proposta potent com la creació del Bloc, ha constituït tota una sorpresa. Barceló, però -igual que Crespí-, creu que ja no té raó de ser parlar de renovadors ni oficialistes: "Senzillament no es pot deixar de banda un 50 per cent del partit", diu. El mateix esperit d'integració és el que el porta a desestimar la idea de concórrer en solitari a les properes eleccions, com defensa el seu rival per la secretaria Jaume Sansó, i crear una plataforma a imatge i semblança del BNG gallec "on hi tinguin cabuda totes les sensibilitats progressistes i nacionalistes de Balears". Això vol dir el mateix PSM, la coalició EU-V , ERC i formacions municipals independents. Pel que fa al PSIB-PSOE que lidera l'expresident Francesc Antich, "el previsible és que vulguin anar sols", remarca Barceló, "tot i que la proposta és oberta a tothom". Evitar el bipartidisme valencià Precisament la constitució del Bloc permetria conjurar l'espectre de l'extraparlamentarisme i el perill de derivar cap a un bipartidisme a la valenciana. "Tanmateix, justament per la pluralitat d'opcions que hi són convocades, sabem que és difícil consolidar aquest Bloc d'aquí al maig del 2007; així doncs, no pensem tant a crear una plataforma merament preelectoral sinó un projecte de llarg abast, d'esquerres però amb un marcat accent nacionalista: que assumeixi com a prioritats la reivindicació del dret d'autodeterminació i la defensa de la llengua i la cultura catalanes", remarca Barceló, per a qui "ningú ha de tenir por d'un canvi de sigles; no es tracta de dissoldre el PSM, sinó d'ampliar-lo i enfortir-lo". I afegeix: "Ara, però, cal esperar que el congrés es pronunciï". Així sia, i que sigui per a bé.